Manel Haro. Barcelona / @manelhc
La primera vegada que vaig sentir a parlar de Dàmaris Gelabert (Barcelona, 1965) va ser quan una amiga em va comentar que estava fent mans i mànigues per aconseguir portar la seva filla a una actuació seva, donat que ja no hi quedaven places. Quan li vaig demanar com és que hi tenia tant d’interès, em va dir que Dàmaris Gelabert era tot un fenomen entre els més petits, que s’ho passaven pipa amb ella. I així és, aquesta pedagoga i musicoterapeuta omple allà on va, el seu canal de YouTube supera els més de dos milions de subscriptors -per la qual cosa, va rebre el Botó d’Or de la plataforma que reconeix els canals que superen el primer milió de seguidors- gràcies a la bona rebuda que tenen les seves cançons, que es caracteritzen per oferir uns continguts pedagògics basats -com explica la pròpia Gelabert al seu web- en la formació d’hàbits i rutines, d’ensenyaments bàsics i de valors educatius. Per exemple, una cosa tan senzilla com rentar-se les dents.
Gelabert va crear el seu propi segell discogràfic i ha editat setze discs. Per si això no fos poc, ara ha començat una nova aventura en el món dels llibres i publica el seu primer títol que il·lustra una de les seves cançons. Es tracta de Qui soc jo? (El Cep i la Nansa Edicions), on una nena, la Lola, es lleva un dia amb un estrany remolí que li volta per sobre el cap i que li repeteix la pregunta del títol. Una mica desconcertada, l’hi comenta a la seva àvia, i aquesta li diu que no pateixi, que en el fons aquests remolins venen per ajudar-nos a saber qui som. La Lola, ràpidament, demanarà saber qui és ella i la seva àvia li explicarà que la petita és la seva neta, però també la germana dels seus germans, la filla de la seva mare, la veïna dels seus veïns… Vaja, que una sola persona està envoltada de moltes altres i, com explica l’àvia, com més estimi aquells que l’envolten, millor entendrà qui és. A partir d’aquí, el conte esdevé una oportunitat per esbrinar quines són les coses que li agraden a la Lola i, per tant, també als joves lectors.
Al final del llibre s’inclou una petita activitat didàctica que anima a mirar amb més detall algunes de les boniques i càlides il·lustracions de Sebastià Serra i un apartat especial pensat per a les famílies que permetrà aprofundir en el tema central de cada conte. Aquí, l’autora explica que la cançó Qui soc jo? va ser escrita per a la seva filla Laia, quan aquesta no parava de fer preguntes, algunes tan enginyoses que eren difícils de respondre. Gelabert també comparteix que la cançó és una forma de reforçar la identitat i l’autoestima dels més petits, fent que entenguin que cadascun d’ells és moltes coses alhora i totes són importants. Tot plegat, una forma d’aprendre vocabulari de les relacions familiars i socials. I per si no en teniu prou, també s’inclou la lletra de la cançó original -el conte és una adaptació feta per Montserrat Balada i Jonathan Gelabert- i un codi QR per accedir al videoclip disponible a YouTube.
