Audrey Carlan ha tocat el cel. Aquesta mare de dos nens de Califòrnia, apassionada lectora de novel·les romàntiques, va decidir que si E. L. James podia escriure Cinquanta ombres d’en Grey i triomfar, ella també podia. Va començar a publicar a Internet les diverses entregues que formen Calendar Girl, una saga protagonitzada per la Mia, una noia que decideix convertir-se en escort de luxe per poder pagar el deute d’un milió de dòlars que el seu pare té amb uns mafiosos. D’aquesta manera, durant un any, la Mia estarà amb un home cada mes, en un univers de viatges, luxe, complicitats i, fins i tot, amor. Planeta en castellà i Columna en català han publicat aquestes dotze entregues en quatre volums.
Amb Carlan ens trobem al restaurant Frijoles Negros de Barcelona, on una estona després de l’entrevista hi ha programada una trobada amb les seves lectores (tot dones, a jutjar per les persones que esperen a la porta). Ens diuen des de l’editorial que fins i tot hi ha preparat un espectacle amb un boy. Quan Carlan arriba, es mostra encantada de què la paret del restaurant estigui decorada amb números 69. Somriu tota l’estona, es nota que s’ho està passant bé amb aquesta llarga promoció per diversos països.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc
Què fa que una lectora de novel·la romàntica decideixi escriure la seva pròpia novel·la?
Després de llegir Cinquanta ombres d’en Grey, em vaig sentir inspirada per escriure Calendar Girl. Bàsicament, perquè E. L. James, l’autora de la saga, és una mare amb dos fills, com jo, que havia decidit fer una literatura pujada de to. Vaig pensar que si ella podia, jo també.
Ara bé, per la xarxa els lectors comenten que Calendar Girl és millor que Cinquanta ombres d’en Grey…
Oooooh! De debò? Això és fantàstic! Per a mi és un honor que comparin els meus llibres amb la saga de E. L. James perquè ha estat un gran èxit, així que no em molesta gens, jo mateixa dic que em va inspirar. Ara bé, que m’inspirés no vol dir que Calendar Girl sigui unes noves Cinquanta ombres d’en Grey.
A Estats Units, els teus llibres són dotze, un per cada mes de l’any que viu la Mia com a escort de luxe. A Espanya els han reunit en quatre volums. Tenies clar tot el que havia de passar cada mes?
No vaig pensar en tota la trama, només tenir clar que la Mia s’havia d’enamorar d’algú de Califòrnia perquè jo sóc d’allà, però la resta no. Senzillament vaig començar a escriure i a mesura que ho feia, la història creixia. Cada mes de l’any, per exemple, la protagonista aprèn alguna cosa nova, com estimar-se a si mateixa o estimar la persona amb la que està encara que la relació duri molt poc temps. També aprèn coses respecte a la família i l’amistat. Moltes de les situacions que viu la Mia li passen també a moltes dones en el seu dia a dia. Suposo que això és el que fa que les novel·les arribin a moltes lectores arreu del món.
No creus que moltes lectores llegeixen els teus llibres perquè volen imaginar que elles poden protagonitzar una història així?
Suposo que també, és clar. Evidentment tot el que explico és ficció perquè no és molt habitual que un home pagui cent mil dòlars per estar amb una escort, però crec que el to és molt realista i això permet que les lectores puguin tenir les seves pròpies fantasies, cosa que no em sembla malament.
Per què la prostitució de carrer està tan mal vista i en canvi ser escort no tant?
En el cas de la Mia, per exemple, ella escull amb qui vol anar a dormir i li paguen pel seu temps, per la seva companyia, no pel seu cos. Per tant, ella decideix fins on vol arribar amb cada client. Però, vaja, sobre la prostitució, crec que les dones poden fer el que vulguin amb els seus cossos i ningú hauria de limitar aquest dret.
El fet que la Mia pugui escollir amb qui vol estar és el que fa que tots els personatges masculins siguin tan atractius i espectaculars?
No, que va, tot forma part de la fantasia! En realitat la Mia dorm amb molt pocs, amb uns altres aconsegueix tenir una relació d’amistat o fins i tot fraternal. El seu vincle és d’ajuda mútua, la Mia els ajuda a ells en alguna cosa i a l’inrevés. Ella acaba tenint una molt bona relació amb tots els clients.
La Mia té un preu, que és el deute que ha de pagar el seu pare. Tots tenim un preu?
Potser sí. Suposo que qualsevol noia jove que no tingui una relació estable pot decidir en algun moment fer el pas a canvi d’un preu. Als Estats Units no està mal vist que els joves tinguin diverses parelles sexuals.
A Texas tampoc?
Haha, no, a Texas tampoc.
En la seva aventura, la Mia viatja molt. De fet ella té un tatuatge que és el mateix que tens tu, on diu “Confia en el viatge”.
Tots fem diversos viatges al llarg de la nostra vida en el sentit de reptes que ens proposem, nous horitzons que explorem. En el meu cas, vaig signar un contracte per vint-i-set llibres i aquest és el meu viatge. La Mia també té el seu, que és aconseguir els diners que el seu pare necessita per poder pagar el seu deute.
Vint-i-set llibres!?
Sí, l’editorial d’Estats Units, Waterhouse Press, ha comprat absolutament tot el que he escrit. El contracte inclou els llibres de Calendar Girl, més els sis que havia escrit abans i encara em falten uns quants per arribar a l’objectiu.
Abans que Waterhouse Press comprés els drets de Calendar Girl, tu els havies autopublicat a Internet i va ser gràcies a l’èxit que l’editorial es va fixar en tu. Això vol dir que Internet és un gran oceà literari on pescar bons peixos?
Sí, jo crec que sí. Internet és una gran plataforma on tothom pot escriure i estar en contacte directament amb els lectors. De totes maneres, també hi ha molta mala literatura per la xarxa, hi ha gent que escriu novel·les i sense revisar-les, les publiquen. Jo abans de penjar-les a Internet, les passava a un editor perquè les corregís i se les mirés bé.
Per què a algunes feministes no els hi agraden els teus llibres?
He rebut crítiques de feministes perquè han llegit el primer llibre i han posat el crit al cel. Però les que han continuat llegint la resta de títols de la saga, al final han canviat d’opinió. El fet que la protagonista sigui escort és només l’excusa perquè ella pugui guanyar diners d’una manera molt ràpida i pugui viatjar. Això fa que visqui diverses situacions que van apareixent al llarg de tota la saga.
I alguna d’aquestes situacions han estat viscudes per la seva autora?
Hahaha, no, no pas! Seria divertit però jo no sóc tan interessant! Als Estats Units tenim el concepte d’intrusió de l’autor, quan un escriptor es vol fer veure massa en els seus llibres.
Quin efecte volies causar en els teus lectors quan escrivies?
Volia escriure alguna història que especialment les dones poguessin gaudir després de la feina, d’ocupar-se dels nens i de totes aquestes coses. Volia que els meus llibres fossin la seva via d’escapament, perquè cada dia tenim masses responsabilitats. I no volia que fos una novel·la purament eròtica, perquè a vegades en la novel·la eròtica, quan li treus les escenes sexuals, no queda res més.
