Marta Planes. Lleida / @martaplanes
A El fil invisible (Edicions 62/Destino), Gemma Lienas ens situa al juliol del 2009 a Barcelona. Júlia Coma, guionista de documentals de ciència, es troba, amb 31 anys, en un moment decisiu de la seva vida. En Carles, el seu marit, li demana insistentment tenir un fill mentre que ella es decanta per no ser mare. D’altra banda, a primers de setembre ha de presentar un guió i no tan sols no ha començat a escriure’l sinó que no té cap idea que l’engresqui. Una invitació per a una festa familiar a la Bretanya arriba en el moment més oportú. La besàvia de la Júlia, a qui aquesta no coneix, farà 100 anys i ho vol celebrar reunint la família. En Jean, tiet de la Júlia, la convida a passar un mes sencer a la casa familiar. El deteriorament de la relació amb en Carles, que la pressiona sense parar, la necessitat de trobar un espai on escriure i posar distància amb el seu matrimoni i la immediata atracció que sent pel seu tiet la fan decidir a acceptar l’oferta.
Instal·lada a la casa familiar de Batz, davant del mar, la Júlia ha de construir el seu guió, que basa en la figura de Rosalyn Franklin, una de les científiques implicades en la descoberta, el 1953, de l’estructura de la doble hèlix de l’ADN. El seu nom, però, va quedar a l’ombra i finalment va ser el seu gran rival, James Watson, qui es va emportar el Nobel per aquest descobriment. D’altra banda, hi ha la família: la imponent i alhora fràgil besàvia Yvonne, gairebé centenària, amb qui l’avia de la Júlia va trencar les relacions des de molt jove. La Júlia, curiosa, intuïtiva i detallista, no pararà fins a descobrir per què.
A més, ha de decidir si vol ser mare o no. Abans de marxar de Barcelona, el seu marit li ha plantat un ultimàtum: “o tenim una criatura o ho deixem córrer, perquè jo vull ser pare”. En Carles és un científic d’èxit, atent i responsable que s’estima la Júlia amb bogeria, “encantador, amable i tendre… Però també previsible, avorrit, poc vivificant”, diu ella mateixa. A Batz, la temptació d’embolicar-se amb el seu tiet és constant, però tot i que l’atracció és intensa i mútua, tampoc serà una relació fàcil. El setembre s’atansa i la Júlia ha de prendre una decisió pel que fa al seu matrimoni, acabar el guió mentre va coneixent la resta de membres de la seva desconeguda família materna i intenta descobrir el secret que amaga la seva besàvia, en què també hi tindrà un paper important l’ADN.
El fil invisible, guanyadora del Premi BBVA Sant Joan, és una bona novel·la sobre dones. La Júlia, independent, intuïtiva, arrauxada, “tastaolletes”, com li diu una amiga. Una dona forta que prioritza la seva carrera com a guionista i no vol ser mare només per complir amb les convencions socials o els desitjos del seu marit. Yvonne Le Goff, mare de 4 fills però dedicada en cos i ànima a l’Odile, la gran i àvia de la Júlia, fet que va provocar malestar entre els altres germans fins al punt que la seva filla petita ni tan sols assisteix a la celebració. Yvonne ha arribat als 100 anys amb un buit interior que ni la seva nombrosa família no ha aconseguit omplir.
Rosalyn Franklin, una figura que la Júlia vol reivindicar a través del seu guió. Menystinguda per ser dona i ridiculitzada pels seus adversaris, va ser una investigadora de primer nivell el nom de la qual amb prou feines apareix als llibres de ciència. I més tangencialment, Remedios Varo, una pintora mexicana d’arrels catalanes que no apareix a la novel·la com a personatge però hi té un paper molt important: una de les seves pintures convenç la Júlia per investigar al voltant de l’ADN. Una gran pintora interessada per la ciència. Precisament un dels seus quadres, Harmonia, ha inspirat el títol de la novel·la, ja que hi apareix una dona asseguda davant d’un pentagrama busca el fil que “lliga les coses de l’univers”. Un fil que Lienas estira i estira fins fa encaixar totes les peces del trencaclosques. Júlia, Yvonne, Rosalyn i Remedios: quatre dones a qui ha tocat viure en diferents èpoques i situacions però amb una forta personalitat que les porta a buscar el seu lloc al món depenent només d’elles mateixes.
