Mario Guerrero. Màlaga / @MarioGuerrero_G
A la contraportada de Búnker. Memorias de encierro, rimas y tiburones blancos (Blackie Books), les memòries de Toteking (Sevilla, 1978), llegim que «viatjar als teus records és buscar brega.» Ho entendrem en llegir el llibre. Quan va néixer, a aquest raper li van posar Manuel, que va derivar en Manolote i de Manolote, a Tote. El king va ser la coronació simbòlica i nominal d’un artista total. Amb pròleg d’Enrique Vila-Matas, aquestes memòries primerenques tenen com a objectiu una mena de tancament en un búnquer per cridar el que la vida, de vegades, ens inocula com un verí. L’autor vol desfogar-se i per això ha escrit una obra que és una oda al seu pare, a la música i a la literatura.
Toteking barreja aquí rap i literatura, aquella en la qual el seu pare el va iniciar, un home, per cert, que escoltava Miles Davis mentre llegia Valle-Inclán i que es va mantenir fort mentre la malaltia l’arrasava per dins. Els pares de Toteking van estudiar medicina i van tenir tres fills, però ell parla sobretot del seu progenitor, entrenador de bàsquet i amant de la literatura i de la música. De fet, tot el llibre està ple de recomanacions literàries i musicals. En la introducció, l’autor parla d’aquelles coses que odia, una declaració d’intencions sobre el que versarà el llibre, però la conclusió serà que vol passar la vida amb la menor càrrega d’odi possible, de manera que en aquestes pàgines hi trobem una evolució considerable.
Després d’aquest breu episodi, veiem un narrador que escriu sobre la seva infància, els seus inicis en la música, els seus amics i el seu barri de Sevilla, ciutat que estima, però amb la qual manté una relació irregular. Allà, mentre ignorava les mirades hostils i burletes que aixecava el seu vestuari de fan del hip-hop en els noranta, va començar a estudiar filologia anglesa, però no va acabar la carrera. Ser raper o aspirar a ser-ho a l’Espanya d’aquella època encara aixecava rialletes. Li va ser de gran ajuda que un dels seus professors li recomanés Vila-Matas, perquè en ell va conèixer un gran escriptor que el va marcar en la seva trajectòria com a lector i compositor.
Més tard ens parla dels estius a casa de la seva àvia, els seus assajos musicals, el seu inici a la universitat i les seves relacions d’amistat. Escriu sobre la seva transició del rock al hip-hop i el seu caràcter tímid. Va pertànyer a un grup anomenat La Alta Escuela, on també hi havia el seu germà, el raper Shotta, juntament amb altres membres. L’autor intercala lletres dels seis raps al començament d’alguns capítols, on estableix una ferma crítica a la societat superficial i avariciosa que s’oculta darrere de l’ostentació, tal com diu en la seva cançó Rebelde por defecto (2008): «Todo ese pellejo que te cubre es la fachada / las joyas te camuflan las paredes desconchadas.»
Narra cronològicament aquelles anècdotes que més l’han marcat i parla sobre la importància de l’atzar i la inspiració en la vida d’un artista. El lector es pregunta què és real i què no en aquest relat de la vida de Toteking. L’autor analitza els seus dimonis interiors amb un registre afilat que aprofundeix en les impureses de l’ésser humà i de la societat. Mantenir les convencions socials i assistir-hi fidelment per cortesia fa venir mal de cap, o de panxa, o els dos alhora. Quan odies el manual d’instruccions de la vida, les normes que se t’imposen i que volen determinar com has de ser t’ofeguen. Toteking combina el pessimisme amb l’alegria. La seva literatura està impregnada d’una tinta negra, paraules de vegades com el carbó, però només les fa servir per defensar-se d’actituds hostils. Al final, sempre acaba il·luminant.
