Dàmaris Gelabert: «En les cançons trobem una de les millors eines d’aprenentatge»

La cantant i musicoterapeuta publica els contes 'Qui soc jo?' i 'Els dies de la setmana', basats en les seves cançons
Damaris Gelabert foto

Manel Haro. Barcelona / @manelhc


Dàmaris Gelabert (Barcelona, 1965) és cantant, pedagoga i musicoterapeuta. Amb els seus espectacles destinats al públic familiar, omple allà on va. El seu canal de YouTube supera els més de dos milions de subscriptors -per la qual cosa, va rebre el Botó d’Or de la plataforma que reconeix els canals que superen el primer milió de seguidors- gràcies a la bona rebuda que tenen les seves cançons. Aquestes es caracteritzen per oferir continguts pedagògics basats en la formació d’hàbits i rutines, d’ensenyaments bàsics i de valors educatius. Gelabert va crear el seu propi segell discogràfic i ha editatsetze discs. Per si això no fos poc, ara ha començat una nova aventura en el món dels llibres i publica a l’editorial El Cep i la Nansa Qui soc jo? i Els dies de la setmana, contes basats en les seves cançons i il·lustrats per Sebastià Serra.

 

Qui és Dàmaris Gelabert?

Sóc una persona optimista, pacient, que estima molt el que fa. Des de petita he estat vinculada a la música i m’apassiona el món dels infants i l’educació. M’encanta fer cançons, cantar-les i també compartir la meva experiència i aprendre amb les famílies, els mestres i tots aquells interessats en el món de la música i els infants.

Com va començar Dàmaris Gelabert a pensar a cantar per al públic familiar?

Les meves primeres cançons per a infants les vaig compondre com a projecte final de carrera a Berklee, però els concerts per a famílies van començar després dels primers videoclips. Vam organitzar un concert-espectacle per fer una gira d’estiu que va tenir un gran èxit. A partir d’aquell moment he continuat fent concerts i espectacles per a públic familiar i infantil.

Creus que els nens d’ara escolten les cançons amb el mateix interès que ho feien els nens de fa deu o quinze anys? És a dir, l’interès per la música i les lletres de les cançons ha anat variant amb les noves generacions d’infants?

Els infants de totes les generacions estimen la música i estan molt connectats a ella, és el seu primer llenguatge i gaudeixen escoltant-la, ballant-la, cantant-la… Crec que el que més ha canviat en els últims anys és la visió dels adults d’aquestes cançons. Ara, tant els grups que es dediquen a fer música per a infants, com les famílies, valoren tenir cançons amb contingut pensat per a infants, però fetes amb la mateixa qualitat que es fan les dels adults; enregistrades en bons estudis, tocades per bons músics i pensades per a que tota la família les pugui gaudir.

En aquest mateix sentit, la manera d’escriure i compondre noves cançons ha de tenir en compte que cada generació de nens pot ser diferent de l’anterior?

Sí, és natural que les cançons s’adaptin als temps. El llenguatge que es fa servir, les temàtiques, els estils i les estètiques musicals poden anar variant.

Suposo que també els models de família han anat canviant amb el temps.

Sí, clar, i això també ho hem de tenir en compte.

Les famílies recorren sovint a YouTube per fer activitats d’oci amb els nens. En el cas de les teves cançons hi ha oci i pedagogia. YouTube pot ser un gran aliat de les activitats pedagògiques més enllà de l’entreteniment?

Exacte, crec que les cançons són un dels millors aliats per comunicar-nos amb els infants. En les cançons trobem una de les millors eines d’aprenentatge perquè cantar és un joc divertit, emocionant, col·lectiu… I així és com aprenen els infants. YouTube és un canal per fer arribar a les famílies aquestes cançons, aportant a més l’element visual, que és molt important en aquesta etapa.

A YouTube puja videoclips, també fa directes, publica discs i ara llibres. El format més agraït segueix sent el directe?

Gaudeixo molt de tot el que faig, però és cert que el contacte directe amb el públic és molt gratificant. Veure infants i famílies cantant les meves cançons és tot un regal.

Com has viscut el confinament lluny del teu públic?

En cap moment vaig notar lluny al públic, tot i que no tenia concerts en teatres i places, vam tenir un contacte directe amb moltes famílies a través de les xarxes. Féiem concerts en directe des del saló de casa amb la meva parella i els meus fills, i segurament seran els concerts més multitudinaris que hauré fet mai.

Alguns dels teus videoclips estan fets també en llengua de signes.

Com a musicoterapeuta he tingut contacte sempre amb centres i famílies amb infants amb necessitats educatives específiques i des del principi vaig voler aprofitar el canal per aportar la versió signada de les cançons.

En què consisteix el mètode Totsona que vas crear?

Té com a base entendre que la música és el primer llenguatge dels infants i que suposa un dels millors canals de comunicació afectiva. Ofereix una manera de gaudir de la música, aprofitant els beneficis que aquesta pot aportar en el desenvolupament global de les capacitats de l’infant.

La música té prou presència a les escoles durant l’educació primària?

No i n’hauria de tenir més.

Com ajudaria això en la formació dels nens?

Les investigacions en neurociència han demostrat que la música ha de formar part del currículum dels infants perquè aporta molts beneficis des del punt de vista educatiu. La música connecta amb moltes àrees del cervell relacionades amb el llenguatge, les matemàtiques, les emocions, la creativitat… Si eduquem amb música es creen les bases per aprendre a aprendre.

Parlem dels llibres, com és que vas decidir fer-los?

Feia temps que pensava en fer una col·lecció de contes basats en les meves cançons i la proposta de l’editorial El Cep i la Nansa ens va engrescar a tirar endavant el projecte. Crec que aconseguim que les cançons es facin més grans. Amb els contes podem explicar i ampliar les històries, conèixer millor als personatges. A més comptem amb elements educatius molt potents com l’observació de les il·lustracions i les propostes pedagògiques que oferim en cada conte.

Què és el que més t’ha agradat de fer aquests llibres?

És molt maco treballar en equip per fer aquesta col·lecció i conèixer a altres professionals que poden fer que la feina que has creat tingui una nova dimensió. Per altra banda, m’encanta pensar que serà un material útil per a famílies i escoles. L’hora del conte és un moment ple de complexitats i comunicació entre adults i infants. Quan en aquests moments hi incorporem la cançó, estic segura que els convertim en moments memorables.

Sebastià Serra ha il·lustrat els llibres.

Estic encantada de la feina del Sebastià. Li vaig proposar fer un tipus d’il·lustració diferent, volia que hi hagués un punt de realitat i li vaig proposar combinar la fotografia. Ell, de seguida va tenir una idea genial i es va posar en marxa creant aquest món de maquetes increïbles que ell mateix construeix i combina després amb il·lustracions. És un gran artista!

Com era Dàmaris Gelabert quan era una nena?

Era una nena tranquil·la, sociable, m’agradava cantar i ballar, però estudiar em va costar força. En aquell moment no ho sabia, però vaig ser una nena dislèxica amb problemes de càlcul i de lectoescriptura que encara arrossego. Estic convençuda que la música i la dansa m’han ajudat en aquest tema. M’he convertit en una persona molt treballadora i constant perquè sé que necessito moltes hores per fer les coses i així passet a passet he anat aconseguint els estudis i la trajectòria professional.

Categories
CantantsPERSONATGES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES