Martí Gironell: «Amb una bona documentació, tens un terreny estable per a la ficció»

L'autor ha explicat a Sitges les claus de 'Paraula de jueu', que és una continuació del seu èxit 'El pont dels jueus'
Martí Gironell
Martí Gironell i Eduard Contijoch al Vila del Llibre de Sitges / Fotografia de l'organització del festival.

Manel Haro. Sitges / @manelhc


Martí Gironell havia de fer-nos tornar a Besalú. Tretze anys després de l’èxit d’El pont dels jueus (Columna), l’autor de la Garrotxa ha publicat Paraula de jueu (Columna/Planeta), una esperada seqüela que reprèn la reconstrucció del pont encarregat al mestre d’obres Pere Baró, tres-cents anys després de ser aixecat pel constructor Prim Llombard. Kim, un descendent d’aquest personatge, troba la manera de participar en les obres que s’aturaran per causes que haurà d’investigar. En aquesta aventura històrica l’acompanya Ester, una noia cristiana que treballa entre un hospital de Barcelona i el Call jueu. La novel·la ofereix així un retrat de les dificultats que vivien jueus i cristians durant el segle XIV alhora que planteja una reflexió sobre el poder de les paraules, la força de les conviccions, l’amor i el respecte a la diferència.

En un dels actes del festival Vila del Llibre de Sitges, a l’Hotel ME Terramar, Gironell ha conversat amb el també escriptor Eduard Contijoch sobre Paraula de jueu: «en un principi no tenia pensat fer cap seqüela d’El pont dels jueus, però a mesura que l’anava presentant em vaig adonar que hi havia una continuació natural, perquè en aquella novel·la em centrava en la construcció del pont i en aquesta segona en la reconstrucció.» Ara bé, Gironell confessa que com que la història ja era seva, no tenia pressa en posar fil a l’agulla, i prova d’això han estat les altres novel·les que ha anat publicant, entre elles La força d’un destí (Premi Ramon Llull 2018), protagonitzada pel català Jean Leon, empresari vinícola català que va esdevenir tota una celebritat a Hollywood: «quan vaig descobrir la figura tan fascinant de Jean Leon, sabia que m’hi havia de posar immediatament perquè corria el risc que algú se m’avancés, cosa que no podia passar amb El pont dels jueus, perquè ja partia d’una obra que havia escrit jo mateix.»

Gironell és un autor apassionat i perseverant, i quan troba el personatge o el tema que l’interessa, no hi ha marxa enrere: ràpidament es posa a documentar-se. «En qualsevol novel·la històrica és molt important el suport de la documentació, perquè si convido al lector a viatjar a la Catalunya medieval, primer he de mostrar respecte per l’època que vull retratar, i això vol dir, per exemple, que he de parlar amb persones que em poden ajudar a entendre com era políticament, religiosament o econòmicament aquella Barcelona, Girona o Banyoles», explica l’autor, qui afegeix: «cal anar al detall per després tenir la capacitat de convertir-ho en novel·la, perquè si tens una bona documentació, tens un terreny estable per a la ficció.» Això -segons Gironell- vol dir que «documentar-se és entendre com pensaven les persones de l’època, quin era el seu marc mental, perquè no podem aplicar el nostre pensament actual a un altre temps.»

L’escriptor de Besalú va més enllà i assegura que «quan ets capaç d’entendre la manera com aquelles persones concebien el món és quan pots extrapolar aquelles actituds al nostre dia a dia, sentir en la pròpia pell el que estàs llegint.» En aquest sentit, Gironell explica que la seva intenció era «traslladar al lector a aquella època perquè veiés que hi ha coses que no hem resolt com a societat, com és conviure amb la diferència.» Precisament aquest és un dels temes centrals de Paraula de jueu, donat que els seus personatges, Kim i Ester, són de religions diferents. «Vaig veure que hi havia parelles mixtes entre jueus i cristians, tenien relacions, però també negocis plegats, fins que l’església i la corona, els dos centres de poder del segle XIV, van començar a difondre amenaces i rumors contra aquelles aliances, i com que les persones llavors no tenien altres fonts, es creien la informació que rebien, i s’arribaven a autèntics escarnis», diu Gironell.

És per això que en la novel·la es percep que la paraula pot crear amor i vida, però també sembrar la violència. Un dels personatges que es dedica a crear aquests rumors i a servir-se de les paraules per tergiversar la realitat i aconseguir així fer esclatar la violència als calls jueus per esborrar tota presència jueva era Guillem Sanfeliu, lloctinent del batlle de Barcelona. Al mateix temps, «els jueus combatien aquests atacs de la comunitat cristiana amb l’única eina que disposaven, que era precisament la paraula, i van arribar a publicar diversos antievangelis per tal de desestabilitzar els cristians», explica l’autor, qui assegura que no té pensat continuar estirant el fil d’aquesta història, que dona per acabada amb Paraula de jueu.

Categories
EscriptorsPERSONATGES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES