Mare of Easttown és la sèrie de la qual més s’està parlant en les darreres setmanes. De fet, és d’aquelles sèries que generen milers de fans incondicionals arreu del món -tot un fenomen global-, especialment als Estats Units, on, fins i tot, s’ha produït una important allau turística a Wallingford, el poble de Delaware on es van rodar els set capítols. La història gira al voltant de la desaparició d’una noia i l’assassinat d’una altra, dos casos que investiga l’agent Mare Sheehan, interpretada per una esplendorosa Kate Winslet, qui es posa en la pell d’una dona marcada per diverses tragèdies familiars.
La sèrie d’HBO, escrita per Brad Ingelsby i dirigida per Craig Zobel, va molt més enllà d’aquesta trama criminal, encara que aquest sigui un dels seus grans atractius. La història és recargolada, està plena de girs i de secrets, els personatges mostren dues cares i tot passa en un petit poble aparentment tranquil. Ara bé, aquesta tranquil·litat és relativa, perquè pocs dels personatges que hi veiem tenen una vida feliç i plaent, començant per la protagonista, l’agent de policia Mare Sheehan, que no ha superat la mort del seu fill ni el divorci amb el seu marit. De fet, hi ha altres ferides del seu passat que encara ha de tancar. I aquí rau, per a mi, l’altre gran atractiu de la sèrie.
A l’esquerra, Erin McMenamin (Cailee Spaeny).
A estones, veient Mare of Easttown, tenia la sensació que l’objectiu principal d’aquesta història era fer-nos reflexionar sobre el dolor que pot aguantar una persona, la necessitat de superar els propis traumes, però també la capacitat del ser humà de fer mal a altres persones, i no només parlo dels crims, és clar. En aquests set capítols veiem relacions entre mares i fills de diverses edats, entre germans, entre amics i de parella, i en totes elles hi ha alguna cosa que fa mal. Les dues noies objecte de la investigació tampoc tenien una vida fàcil. Erin McMenamin -assassinada- és una jove de disset anys, mare d’un fill el pare del qual no es vol fer càrrec. Ella també té dificultats amb el seu propi pare, un home amb problemes d’alcohol. Katie Bailey -desapareguda- tenia addiccions a les drogues i es dedicava a la prostitució. La seva mare, malalta de càncer, lluita amb les seves forces per tenir alguna notícia d’ella.
Podríem dir que tots aquests personatges sobreviuen com poden en els marges del sistema. En aquest sentit és fàcil sentir-nos interpel·lats, al llarg de la sèrie ens preguntarem diverses vegades què faríem nosaltres si estiguéssim en el -desesperat- lloc d’alguns d’ells, especialment a mesura que ens apropem al desenllaç. Fins i tot ens preguntarem sobre el sentit de la justícia. El misteri va creixent amb cada capítol, el ritme és molt bo i es fa difícil desconnectar-nos-hi. Potser en algun moment la narrativa de la sèrie juga massa deliberadament a confondre’ns, a despistar-nos, però suposo que això ho podem disculpar, perquè en conjunt tenim una molt bona sèrie en la qual destaca el gran paper -potser el millor paper de la seva carrera?- de Kate Winslet.
