Una transgressora novel·la sobre la identitat nacional i sexual

A 'La cita', de Katharina Volckmer, una alemanya que vol canviar de sexe parla dels seus neguits amb un metge jueu
la cita katharina volckmer

Júlia Costa / @liujatasco


La cita és el primer llibre publicat per l’alemanya Katharina Volckmer. No va ser fàcil que s’arribés a editar. L’autora va escriure el llibre en anglès i en anglès es va publicar per primera vegada, però avui ja s’ha traduït a molts idiomes i ha assolit un èxit notable. Lluny d’aquells primers llibres d’abans, que, en general, aplegaven trets autobiogràfics convencionals, aquí ens ensopeguem amb una mena de monòleg aspre i, en ocasions, incòmode. Començant pel títol sencer (La cita: O la història d’una polla jueva), que no podem llegir a la coberta sinó a l’interior, la intenció provocadora és evident. Alemanya ha estat dels darrers països en publicar aquest monòleg tan singular i encara no es pot saber l’acollida que tindrà el volum al país de l’escriptora, nascuda el 1987 i que treballa en una agència literària anglesa.

Hi ha molts temes barrejats amb grapa en aquestes reflexions que fa la protagonista mentre és a la visita d’un metge jueu, suposadament per a assolir un canvi de sexe. El metge no té veu, a la història, n’arribem a saber el que la seva pacient ens n’explica, en ocasions com si s’estigués psicoanalitzant. La cruesa d’algunes reflexions s’alterna amb fragments amarats de tendresa i amb pinzellades plenes de lirisme. Hi trobem reflexions sobre el passat terrible d’Alemanya, a partir de l’arribada al poder del nazisme i en el llibre s’incideix en l’actualitat, encara amb crims perpetrats per neonazis, dues-centes persones assassinades després de la reunificació. I això tot i que la mala consciència col·lectiva ha establert activitats escolars destinades a superar l’antic antisemitisme. Malgrat que el tema del passat alemany és molt present al relat no estem ben bé davant d’un text de denúncia.

El fet d’escriure en anglès ha permès a l’escriptora, en certa manera, distanciar-se i alliberar-se a l’hora d’escriure sobre temes inquietants. Un dels fils de la narració incideix en el gènere i el sexe, la protagonista no se sent còmoda amb la seva realitat i la visita al metge té molt a veure amb aquests sentiments. La cruesa d’algunes descripcions a l’entorn del tema sexual venen matisades gràcies a una ironia molt original. L’humor és sovint una mena de defensa, de recurs, fins i tot quan es freguen temes violents.

La novel·la tracta temes profunds, inquietants, però en ocasions es perd en una mena de divagacions amb instint provocatiu, està amarada de cinisme tot i que també hi sura una estranya tristesa. Al llarg del llibre sabrem coses sobre la convencional família de la protagonista, sobre la relació amb la mare, sobre l’origen dels diners que li permeten el tractament mèdic i, també sabrem que el metge triat és jueu. Tot plegat són poc més que pistes sobre la vida personal del personatge, res queda clar del tot ni es pretén que hi quedi.

Per La cita (La Campana en català amb traducció d’Imma Falcó i Anagrama en castellà amb traducció d’Inga Pellisa) hi sura el problema de la identitat, a diferents nivells, personal, familiar, col·lectiu. Un possible objectiu literari, excessivament provocador, perjudica la profunditat del que ens explica aquesta dona jove amb estranyes fantasies i relacions complexes a tots nivells. Un llibre interessant, brillant, amb una certa intenció transgressora, si és que avui queden fronteres per transgredir, en el camp literari o artístic. Potser no acaba de sorprendre, d’emocionar o de trasbalsar, tot i que cal reconèixer que no deixa indiferent i que està molt ben escrit i molt ben traduït.

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES