Entrar en l’univers de ‘Dune’

La pel·lícula de Villeneuve, primera de dues parts, adapta la novel·la de Frank Herbert, un clàssic de la ciència-ficció
Dune Denis Villeneuve Frank Herbert

Manel Haro / @manelhc


Era una pel·lícula esperada. La nova versió de Dune, la novel·la de Frank Herbert que és un clàssic indiscutible de la ciència-ficció, ha arribat a la pantalla gran, aquesta vegada sota la direcció de Denis Villeneuve (que ja va dirigir grans èxits del gènere com Blade Runner 2049 o La llegada). Ho fa disset anys després de la versió de David Lynch, protagonitzada per Kyle MacLachlan. Aquesta vegada el personatge principal és interpretat per Timothée Chalamet (el vam conèixer gràcies a Call me by your name). Ell és l’heroi de la història, el jove fill de la casa dels Atreides, família enviada al planeta Arrakis suposadament per establir el control sobre la seva perillosa població i sobre els deserts rics en la matèria primera més cobejada de la galàxia. Però aviat veuen que aquest encàrrec fet per l’emperador està enverinat.

El que podem veure ara és només la primera part, i cal avisar que no hi ha data confirmada per a la segona i definitiva. Sembla ser que cap a la tardor del 2022 es podria començar a rodar, la qual cosa vol dir que haurem d’esperar una llarga temporada per saber com acaba la cosa. Aquesta és una incògnita que es pot resoldre abans, és clar, si llegim el llibre, disponible en castellà (als segells Nova i Debolsillo) i en català (en una coedició de Raig Verd i Mai Més Llibres). Frank Herbert, per cert, va fer créixer aquesta història amb una saga de diversos llibres; ja veurem si la versió de Villeneuve té prou èxit per seguir estirant el fil de les adaptacions.

 

Dune

 

L’univers de Dune és apassionant i complex. El director ha dit en diverses ocasions que aquesta novel·la no podia ser adaptada en només una pel·lícula, justament per la complexitat del món que retrata. Segons Villeneuve, calien dues entregues per evitar que es perdessin matisos, detalls importants de la història. I ja pot ser, perquè només la primera part dura dues hores i mitja, que passen prou ràpides. Aquest Dune es gaudeix, té un bon ritme, tensió i els personatges i els efectes estan ben treballats. Hi ha bones interpretacions, en general, tot i que he de confessar que em costa veure Timothée Chalamet en aquest paper. No sé trobar la raó, però no me l’acabo de creure. En canvi, em convenç molt més el gran Stellan Skarsgård fent de malvat (que bé se li dona fer de dolent sempre!).

El guió ha anat a càrrec del mateix Villeneuve, d’Eric Roth (guanyador d’un Oscar per Forrest Gump) i de Jon Spaihts. Compta amb la música de Hans Zimmer, tot un referent en la indústria, nominat moltes vegades a l’Oscar (Gladiator, La delgada línea roja, Interstellar…),  i guanyador de l’estatueta amb El rey león. Trobo que aquest Dune és una bona versió, té moltes virtuts i venen ganes de seguir dedicant temps a l’univers que va crear Herbert. Segur que aquesta pel·lícula de Villeneuve esdevindrà un clàssic del gènere. Esperem, de moment, a veure la segona part.

Categories
CINEFantàstic
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES