Democràcia cognitiva

A ‘Una mente bien ordenada’, el sociòleg francès Edgar Morin reclama una reforma del pensament i l’educació per situar-nos en un món més habitable

Manel Haro / @manelhc


Sosté el sociòleg francès Edgar Morin (París, 1921) que de poca cosa serveix tenir molts coneixements al cap si no som capaços d’interrelacionar-los, de lligar fils entre diferents àmbits per tal de donar explicacions fonamentades als esdeveniments que es presenten en la nostra vida i al món en general. Es tracta, diu Morin, de tenir la ment ben endreçada per tal de recuperar el control -com a individus i com a societat- d’allò que vivim i d’allò que provoquem amb les nostres accions i decisions. No es tracta només, doncs, d’una actitud personal, sinó d’un canvi en les estructures de l’ensenyament per tal que les noves generacions estiguin molt millor formades i tinguin més eines per poder relacionar coneixements de diferents disciplines.

No es pot parlar d’Edgar Morin sense fer esment a la seva teoria del pensament complex que assenyala que res del que passa al món es pot explicar només des d’un àmbit o disciplina, perquè això seria com explicar un tot des d’una part d’aquest tot. Per exemple, explicar un fenomen migratori només pel fet que a un país d’origen hi ha una guerra o una crisi humanitària. Cal «cercar sempre les relacions i interrelacions entre tot fenomen i el seu context» aplegant coneixements de tipus econòmic, històric, sociològic, biològic, polític i psicològic, entre d’altres. Allò que passa ho fa per la convergència de diversos factors i el seu context. L’exemple més clar -que cita el mateix Morin- és el procés evolutiu del ser humà durant la prehistòria: és impossible explicar-lo sense recórrer a la biologia humana, la flora i la fauna, la geologia, la genètica, la geografia o l’antropologia.

Tot això implica entendre com «una modificació local repercuteix sobre el tot i com una modificació en el tot repercuteix en les seves parts.» Per tant, es tractaria d’abandonar la clàssica relació lineal causa-conseqüència i anar més enllà, recórrer a una «causalitat circular (retroactiva, recursiva)», a una «causalitat mútua inter-relacionada», perquè unes mateixes causes no sempre produeixen les mateixes conseqüències i unes causes diferents a vegades poden produir conseqüències idèntiques. En poques paraules, la realitat és prou complexa com per reduir-la a raonaments massa simplificats; per tant, cal un pensament complex per interpretar i modificar una realitat complexa.

 

Edgar Morin 1

 

Tot plegat ho exposa Morin al seu llibre La mente bien ordenada (Seix Barral, amb traducció al castellà de Ma José Buxó-Dulce). Segons el sociòleg francès, l’educació actual hauria d’ensenyar a contextualitzar, a fer-se preguntes i a comptar amb l’inesperat com un element més de qualsevol procés cognitiu. Morin és molt crític amb les teories que volen explicar el futur només des d’un punt de vista quantificador, com si tot allò que no pot ser calculat o comptat no existís, quan les persones, la natura, la política o la societat poden tenir comportaments imprevistos. Fins i tot una ciència tan matemàtica com l’economia pot tenir un comportament imprevist, perquè depèn -també- del seu context (i, per tant, de l’esclat d’una guerra o una crisi sanitària).

Per a Morin, els centres educatius del segle XXI han de ser «escoles de comprensió», i això implica, per una banda, que totes les matèries que s’estudien estiguin relacionades entre elles, que els alumnes entenguin que la cultura humanística i la cultura científica van de la mà. Per l’altra, que allò que aprenem no només ens ha de servir per ser competents en determinades disciplines, sinó també per habitar en societat, per ser solidaris, per sortir-nos quan tenim situacions adverses, per no sentir-nos atrapats en els nostres propis conflictes, perquè les nostres accions tinguin en compte la «comunitat de destí» (això és pensar que tot el que fem té unes conseqüències en el nostre entorn, tant en l’àmbit mediambiental, com en el social, polític, cultural…). Dotar d’eines a la nostra ment és assolir una democràcia cognitiva.

La mente bien ordenada ens ofereix diverses guies per avaluar la nostra manera de pensar, perquè si la societat i el món canvien, també ho ha de fer la nostra ment. Per això és important, com apunta Morin, reformar el nostre pensament, revisar-lo de tant en tant, i davant d’esdeveniments que no comprenem, omplir els buits que hi detectem. Hem de ser conscients que les nostres idees fan de mediadores entre nosaltres i el món real, que poden aportar-nos llum, però també ombres. Un llibres molt lúcid per entendre les nostres fortaleses i les nostres febleses, per indicar-nos un camí per ser persones més útils a la nostra societat i aconseguir un futur més ecològic, més habitable i més humà.

Categories
EducacióLLIBRESSociologia
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Eloy Moreno Diferente

    El més normal és ser diferent

    L'escriptor Eloy Moreno narra a ‘Diferente’ una història de superació, esperança i dol alhora que reivindica la diversitat entre les persones.
  • El sacrifici d'Ifigènia

    Ifigenia a Àulida

    La tragèdia d'Eurípides se centra en el sacrifici d’Ifigenia, quan el seu pare, Agamèmnon, lidera les tropes que han d’arribar a Troia, a la recerca d’Helena.
  • el matarife sandor marai

    L’origen de la violència

    A 'El matarife', l'escriptor hongarès Sándor Márai mostra com un nen innocent esdevé un criminal d'adult després de combatre en la Primera Guerra Mundial.
  • Un cor de neu Anna Manso

    Refer el que s’ha trencat

    A 'Un cor de neu', l'escriptora Anna Manso retrata la relació entre una mare i un fill que s'han distanciat per uns fets dolorosos del passat.