-
L’escriptor americà publica ‘4 3 2 1’, la seva nova obra de ficció on narra quatre històries paral·leles sobre una mateixa vida.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco La vida invisible de l’Eurídice Gusmão (Capital Books/Seix Barral) és una novel·la que ens evoca la vida d’una dona limitada pels costums i les dèries que han condicionat el sexe femení fins fa, com qui diu, quatre dies. Tot i que per la novel·la desfilen un ventall important de personatges, alguns de ben rellevants i amb vida pròpia, com la germana, Guida, els fets es focalitzen en la protagonista. Altrament la història podria considerar-se coral. Eurídice és una dona brillant des de la infantesa, a la qual se li va tolerar l’excel·lència sempre.
-
A 'Una librería en Berlín', Françoise Frenkel va narrar el seu periple per Europa en ple nazisme després d'obrir una llibreria.
-
'La dona que mira els homes que miren les dones’ és una col·lecció d'assajos sobre feminisme, art, literatura i neurobiologia.
-
A 'La setena funció del llenguatge', Laurent Binet retrata, entre la paròdia i la intriga, un canvi d'època de la societat francesa.
-
A ‘L'hora de despertar-nos junts’ Kirmen Uribe novel·la la història basca, espanyola i europea dels darrers noranta anys.
-
La xilena publica ‘Qué vergüenza', relats protagonitzats per supervivents que no es dobleguen tot i les seves frustracions.
-
L’autor va trobar-se amb els seus lectors al CCCB, en el cicle Kosmopolis, per presentar la seva nova novel·la, ‘Cero K’.
-
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Nou anys després de l’èxit de L’elegància de l’eriçó (2006), l’escriptora francesa Muriel Barbery retorna amb La vida dels elfs, publicada per Edicions 62 en català i per Seix Barral en castellà. La vida dels elfs significa un canvi radical de registre literari en l’obra de l’autora ja que es tracta d’una incursió en el món de la literatura fantàstica amb una novel·la imaginativa i poètica que reivindica el poder de la imaginació i de la ficció. L’autora confessa haver trigat tant de temps a publicar una nova novel·la, en part per l’ocupada que l’ha.