Patricia Tena. Barcelona
“Compte que enganxa!”. És l’avís que dóna Elena Roche, una de les scraperes més conegudes d’Espanya, en les primeres pàgines del seu llibre Scrapbooking (Oberon). La creadora del bloc Pega, papel o tijeras ens recorda en la introducció del seu manual que el primer material creatiu que tenim a les mans des de petits és el paper. A l’escola ja ens ensenyen a acolorir, retallar i enganxar-lo. D’altra banda, les fotografies formen part de la nostra vida quotidiana des del moment que naixem. I això és, de manera molt simplificada l’scrapbooking, una afició que compta cada vegada amb més adeptes; una combinació de paper i fotografia de forma acurada, creativa i bonica que serveix per conservar (i presumir dels) nostres records.
Igual que ella, des de sempre he fet àlbums de fotos de viatges on, a més de les imatges, enganxava notes, el bitllet el tiquet del metro, el compte del restaurant i les entrades dels museus. El magnífic del cas és que, des de fa uns anys, es comercialitza multitud de material per aquest hobby. Ara les possibilitats són infinites! Com diu Roche “l’scrapbooking és l’única activitat creativa en la qual poses en comú una feina manual amb els teus propis records (…) i a banda de passar una bona estona, estàs creant un arxiu de memòries que pots consultar i compartir en qualsevol moment”. Un altre valor afegit és, sens dubte, “com de gratificant resulta regalar coses fetes a mà, especialment dedicades i personalitzades”.
Però què és exactament l’scrapbook? Literalment vol dir “llibre de retalls”. Així que de manera senzilla podríem definir-ho com un llibre en blanc que omplim amb retalls de coses que volem conservar. Els seus orígens es remunten al segle XIV a Florència (Itàlia), on es van inventar els zibaldone, llibres en blanc en els quals el propietari escollia el contingut: pocions medicinals, esbossos o receptes, per exemple. Al segle XVIII a Anglaterra ja eren molt freqüents els Friendship Albums (traduïts com “àlbums de l’amistat”), en els quals es demanava a amics i familiars que escrivissin dedicatòries, dibuixos… Però l’invent necessari per consolidar l’scrapbook com a tal va ser la fotografia, ja que la necessitat de guardar aquests records (i millor encara si era de forma acurada i creativa) va fer que sorgissin productes específics per a aquesta afició. Actualment ja no es consideren scrapbooks únicament els àlbums de fotos, sinó que s’alteren altres objectes com caixes, llapis, marcs de fotos… “Quan parlem d’scrap o d’scrapejar, englobem també la targeteria, la decoració d’objectes de la llar, objectes d’escriptori i qualsevol feina manual en la que apliquem paper o cartró”, explica Roche.
En una època en què les càmeres digitals i les xarxes socials permeten emmagatzemar i mostrar les nostres fotografies sense necessitat de revelar-les, l’scrapbook ha estat l’excusa ideal perquè tornem a fer-ho. Saber que després podrem fer un bonic mini àlbum o un LO (layout, una pàgina sencera dedicada a un esdeveniment únic) amb aquestes imatges és un incentiu a l’hora de tornar a imprimir-les en paper. A més, com assenyala Marianela Olivares, autora del llibre Scrapbooking: pas a pas (Cossetània en català i Grijalbo en castellà), gràcies a la varietat de material disponible que hi ha ja no cal centrar-se únicament en esdeveniments importants com un casament o el naixement d’un nadó, sinó que trobem tot el necessari per il·lustrar un dia al camp, la tornada a l’escola o la caiguda de les fulles quan comença la tardor, per exemple.
L’auge del DIY (Do it yourself, “fes-ho tu mateix”) des de fa uns anys ha provocat el naixement de nous mitjans de comunicació com The crafty days, el primer diari d’actualitat handmade en català, o l’increment de fires i festivals per tota Espanya com Creativa, Handmade Festival o el centrat específicament en aquesta afició: Scrap + Sitges. Anar a una d’aquestes fires és una experiència única però el visitant pot veure afectat per la síndrome “ho vull tot”. Tot i que la tècnica bàsica de l’scrapbooking és retallar i enganxar, actualment es nodreix de moltes tècniques artístiques, però cal començar amb les eines bàsiques: paper, de tall i mesurament (regle, tisores, cúter) i adhesius (pegament i cinta de doble cara). I a mesura que anem perfeccionant els nostres treballs ja podrem comprar altres estris com taules de tall, cisalla, encunyadores, pistola de silicona, aquarel·les, embellidors o rebladora. Com a anècdota cal assenyalar que un dels ornaments més utilitzats en scrap, el washi tape (cinta adhesiva decorada) ha passat de ser un mer accessori decoratiu més a ser protagonista d’un nou hobby: la washitapemania. Només cal fer una ullada a Pinterest per comprovar la quantitat de projectes que es poden realitzar amb aquesta cinta adhesiva decorativa japonesa. Insisteixo: la creativitat no té límits.
Alguns llibres relacionats
‘Un Nadal d’il·lusió’, scrap solidari per a la investigació del càncer infantil
L’arribada del Nadal sembla estar vinculada a projectes solidaris. Encara que són molts els que lamenten que les bones intencions sembla que durin només unes setmanes, la veritat és que durant aquestes dates s’incrementa el nombre d’iniciatives que proposen recollida de roba, joguines o llibres, per exemple. Com dèiem, l’auge del DIY i el handmade ha comportat que més gent s’impliqui en aquest tipus d’esdeveniments. Bé sigui per part d’artesans que han trobat el mercat ideal on donar-se a conèixer i aconseguir clients o, també, persones que aprofiten el seu hobby per col·laborar en una bona causa en forma de ninot amigurumi, fofucha o àlbums scrap. Precisament un grup d’scraperes blocaires ha iniciat una iniciativa anomenada “Un Nadal d’Il·lusió”, que consisteix a confeccionar postals de temàtica nadalenca i després donar-les a pares i mares vinculats a l’Hospital Sant Joan de Déu, que les vendran en un mercat solidari, i els beneficis seran per a la investigació del càncer infantil.
D’aquesta manera, diferents aficionats al món de l’scrap es van animar a enviar les seves targetes i en unes setmanes ja tenien recaptades més de 700. Abans que arribi Nadal, se segueixen organitzant crops (quedades entre aficionats a l’scrap) per tal de recopilar el màxim nombre de postals possibles. Una de les més recents ha estat l’organitzada per Laura Rodríguez Marchena, professora d’scrap i directora del centre Live a Dream, que va oferir fa poc dies el seu taller i moltíssim material de forma gratuïta per a tothom que volgués participar. Durant dues hores i mitja gairebé una trentena de persones es van acostar fins a Sant Climent de Llobregat (Barcelona) per col·laborar, entre ells diversos adolescents i fins i tot nens. Daina, la participant més joveneta, tenia només quatre anys i malgrat tenir unes dècimes de febre aquell dia li demanava a la seva mare que l’ajudés a fer la seva.
El balanç final van ser 105 postals nadalenques que en breu seran lliurades a les organitzadores del projecte. Després aquestes 105 targetes seran comprades per altres persones que estaran ajudant a d’altres, creant així una magnífica cadena solidària. A vegades n’hi ha prou amb paper, tisores, pegament i, especialment, bones intencions. Com deia un cartell que vaig veure a la fira Creativa: “Alguns busquen un món més bonic, altres el creen”.
____________
On comprar material scrap a Barcelona?
Hi ha multitud de llocs on trobar material scrap com Fnac, papereries (la meva favorita és Conesa, al carrer Petritxol, 10) i botigues específiques, entre les quals destaquem: Scrapshu (Calàbria, 50), Scraphouse (Notariat, 9 i Reus, 21 ) o Cromatismes (Travessera de Gràcia, 114). A més de pàgines webs on comprar material molt variat i a molt bon preu com www.upandscrap.com.
Properes fires relacionades:
Scrap + Sitges: 4-6 de març del 2016
Handmade Festival: 8-10 d’abril del 2016
